Les 13 postres de Nadal

D’origen provençal, en la zona de Languedoc-Roussillon i particularment en le Gard i en la Petita Camarga, la tradició de les 13 postres de Nadal és molt respectada.

Les 13 postres de Nadal

13, com el número de convidats del Sant Sopar. Totes les postres es serveixen a la taula al mateix temps i en gran quantitat. Segons la tradició, cada convidat ha de menjar una mica de cada una de les postres per assegurar-se bona sort durant tot l’any.

La llista d’aquestes 13 postres varien d’una ciutat a una altra, però els “quatre mendiants” (avellanes o nous, símbol dels Agustins; figues seques, símbol dels Franciscans; ametlles, símbol de les Carmelites i panses, símbol dels Dominicans), els torrons blanc i negre, així com la fougasse à rompre, que simbolitza quan Crist va partir el pa, figuren com a imprescindibles.

Les 13 postres estaven fetes originalment amb els fruits recollectats en els camps dels voltants: el raïm blanc; el meló de Nadal, que abans es conservava sobre la palla de setembre a desembre en els camps; les taronges (o clementines o mandarines) que simbolitzaven la riquesa; els fruits confitats; les pomes i les peres d’hivern…

Rosquilles del Vallespir, crocants de Mende o de Nîmes, torró del Rosselló, bugnes de l’Hérault, oreillettes… i nombroses especialitats ensucrades del Languedoc-Roussillon, completen aquesta llista gormanda.

A Uzès, es reemplaça una d’aquestes postres per un bescuit purament local: el carquinyoli. La història d’aquest petit bescuit rodó, amb ametlla o avellana, molt dur però que es fon a la boca, que havia desaparegut completament de les xarxes comercials, és ara ben coneguda i alguns secrets han estat desvetllats. Xarop de sucre, farina, sucre glacé, vainilla, tot cobert amb ametlla dolça, fabricat segons el principi del confit.